ESCULTURA / Skulptur

L'expressió de les meues emocions que deriven en uns sentiments cristal·litzen en aquestes escultures. Hi han tres linies escultòriques, sobre Mitologies, Serendipity en la Natura (origen i natura) i Escultura Matemàtica.  

Començaré parlant de la darrera, la més actual, en la que estic, per a poc a poc veure les primeres, és a dir, que estan ordrenades des de la data més recent d'exposició fins a la més antiga.


                                     2014


Poesia de l'ombra d'una bio-hiperesfera


La base de l'obra és un espill de 30 cm de diàmetre, i la base de l'escultura és un fóssil d'eriçò de mar de l'Eocè de fa 55 milions d'anys, de nom clypeaster sp, la resta són eriçons de mar actuals, 6 cydaris sp, y dos paracentrotus. Representa una hiperesfera de la quarta dimensió entrant en la tercera dimensió mitjançant un espill bidimensional.


Aquesta obra està exposada fins al 14 de gener del 2015 al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana, és una exposició col·lectiva d'alumnes i professors que en algú moment han passat per l'Escola. 

En aquesta obra he volgut  unir dues línies escultòriques en una, la línia d'escultura matemàtica i la de Serendipity en la Natura.







2009

Sobre la part tècnica cal dir que les mesures són de: 0,25  m3  (25 cm3). I  de pes: 0,955 Kg.
Els materials són:  fòssils (eriçó de mar), coral blau, agulles del Pirineus (silicat), fusta, pa d’or, vernís satinat, tint de caoba, betum de Judea i mirall.Sobre el significat: Correspon al concepte topològic de n-símplex, en aquest cas és un cub que canvia de dimensió, des de la 0-D fins a la 4-D. És a dir,  la 0-D és un punt, la 1-D és la línia, la 2-D, és un pla (un quadrat), la 3-D és un cub i la 4-D és el hipercub o Tesseract.

2004 

La segona línia d'investigació escultòrica és relativa a l'origen i la Natura, i tenim l'exemple en aquesta escultura exposada a la fundació Dàvalos Flecher de Castelló de la Plana, va ser una exposició col·lectiva de professors de l'EASDcastelló. Es titola Ametzalde (l'arbre dels somnis).


El material és quasi tot d'origen orgànic, corall blanc i blau, fòssils marins, plomes, una àgata blava, sucre cristal·litzat,  i un mirall.
  Va ser la idea a partir d'un somni, pense que tot té un arbre que el representa, i aquest és el dels somnis. Es tracta en aquesta obra d'intenvindre el mínim possible en l'obra escultòrica, és a dir, tornar al concepte de naturagènia, de la mímesi de l'estètica en la Natura, de trobar un objecte estèctic d'origen natural, es aquest cas de trobar-ne cinc, i ordrenar-los, i transmutar-los fins a que tinguen un sentit nostre, un sentit humà.

  La primera línia va sobre la mitologia, o més bé sobre diverses mitologies, des de l'euskalduna fins a la lorytia, aborigen australiana. La idea de qual és l'origen cultural, com per exemple el avantpassat del tottem que és el tukutitta,segons el poble australià, i de com representar eixe concepte a l'àmbit de l'escultura.


1999

    D'altre concepte és el de l'arbre de la vida. En aquesta obra titolada Bizitzarem Zuhaitzak (1999), es representa aquest concepte. És un homenatge-nènia a una amiga, a Begoña Zaldua, que va morir jove i a qui tant estimava.




En aquesta obra tenim els quatre elements:


I un mirall fa una projecció virtual de l'escultura cap a la terra, cap a l'origen:


I com l'arbre representa el el concepte de l'arbre de la vida, és evident que implica al Sol i a la Lluna, per tant era necessari utilitzar el dos calendaris que hi han, el lunar de 260 dies i el solar de 365 dies.


I com volia representar tota la vida, era també vital incloure el moviment, per tant vaig adaptar la coreografia d'una dansa antiga d'origen de Navarra que es diu zazpi jautsiak (els 7 salts), on saltava sobre els 4 elements a mode de ritual, i la dansa eraen cercle, per a fer a l'arbre de la vida un testimoni i alhora fer-li un homenatge:



2000-1998


El somni de Dafne, Basat en el mite d’Apolo i de Dafne. Quan ella li demana ajuda a Zeus per a fugir d’Apolo qui la persegueix, aleshores el déu de l'Olimpus la transforma en llorer. Des d’aleshores  la corona de llorer és el regal que se li ofereix als guanyadors de les Olimpíades d’Atletisme, perquè és la única dona que no poden tindre. 
Aqui es veu el cos de la dona convertit en un kaiku (és un objecte ancestral, per a fer quallada).
El mirall sobre la base de l’obra fa una projecció virtual de l’escultura cap a baix, cap a la profunditat de la mare terra, i queda quasi màgic perquè per molt que t’aproximes al mirall no el reflecteixes mai degut a la seua posició, almenys que ocupes el seu espai escultòric, almenys que trepitges eixe espai.

El material és Fusta d’olivera i mirall. La tècnica és la talla i està pintada i protegida amb betum de Judea i vernís. Les mesures són 24 x 16 x 10,5 cm, i el mirall té un radi de 25 cm.



EL SOMNI BLAU

Materials: coral blau, estela de mar, plomes blaves, parafina blanca, cera d’abella groga, metxa, sal i pigment ceràmic blau.
Dimensions: 44 x 26 x 9 cm

Es tracta d’un somni, on el mar i el cel eren un. Es també d’un estudi del color blau, el color de la pròpia matèria i la simulació o manipulació humana del color.






EL GUARDIÀ DELS  ARBRES (2000) De la sèrie “Zainak” (Guardians)

El material és parafina blanca, cera verge, fil d’aram, fil de colomar i mirall. La tècnica és el modelat. Les dimensions són de 200 x 49 x 2 cm i el mirall té un diàmetre de 50 cm.

Un guardià és un esperit que cuida d'una persona en concret, una espècie d'àngel de la guarda, però és d'origen natural, no diví. Està basat en els túmuls funeraris del nord d'Amèrica, representa una serp amb la boca oberta, que en civilitzacions antigues és el mite de l'origen. També és un nombre, seguint l'escriptura numèrica basca. Representa un arbre, àdhuc té lianes, arrells aèries, que són ciris. Allò, la parafina i la cera fan referència al concepte d'un argizabal, què és un ciri ample que s'enrrotlla sobre una base de roure plena de simbologia, quan s'encè dins d'una casa s'invita als avantpassats a tornar al llar. Amès el mirall fa que la imatge s'endinse dins de la terra, i la terra és màgica en les mitologies antigues i sagrada, té el valor més sagrat, perquè és l'origen de tot. Ací tenim dos detallsde l'obra:

 
1995


El nom d'aquesta obra és IZEN SAKRATUA (nom sagrat), 1994-1995.

En la mitologia basc-navarra el nom dels personatges mitològics és sagrat, puix tot allò que té nom existeix, i  si se’ls anomena es pot empresonar, deixa d’ésser lliure.

És un homenatge al poeta Gabriel Aresti, i a la seua obra “Maldan Behera” (pendent avall). Què és la història d’un déu desterrat al que cada dia li ataca una serp, i una àguila, en un desert on està lligat de mans, però que un dia es lliura puix arriba un peix amb la marea i mata als seus agressors formant un roure. La idea de la creació a partir de la destrucció és la que em va motivar a fer l’obra.

L’obra és de pi, en volum són 9,5 m de fusta, i mesura 1,20m, és pi de Suècia, com a detalls porta un fòssil marí d’una espècie extinta,  ous de codorniu que formen un niu en vertical, ceràmica ibera, quars rosa, alectronia (altre fòssil marí extint), parafina, fil de pescar i hams, que formen una teranyina  a la seua base. I presenta darrere un poema meu escrit en braille però invertit, ja que està fet mitjançant el pirogravat (gravat a foc), és a dir, que s’enfonsa en la fusta com si fora una petjada. Es va exposar al Centro Vasco-Navarro. Laurak-Bat, de la ciutat de València. L'exposició anomenada AZTARNAK (petjades), va ser a 1996. A continuació ficaré altres imatges de l'obra, de perfil i des de darrere.



1994

Memini Vivorum (en memòria dels vius, 1994)



És un rellotge solar, de pedra, està fet en marbre roig d’Alacant, mirall, cristall, belemnite (fòssil), quars, fusta i cera. Les mesures són de 91,5 x 43 x 10,5 cm.

És un homenatge a Ramon Llull, i està basant en l'Ars Lul·liana. En 1994 vaig estudiar Literatura Catalana Medieval amb el millor professor que he tingut mai, Albert Hauf i Valls, a la Universitat de València,  i en especial em va impactar molt com a poeta Ramon Llull. El rellotge solar porta associats els nombres romans a símbols (parts inventats, parts en referència a la mitologia) relatius a l’Ars Lul·liana. Porta una piràmide de cristall i mirall amb l’absència de dues cares, la base i  la cara posterior; la cara anterior de la piràmide és la que és un mirall, i fa una projecció virtual de part de l’obra que es veu a la imatge 2. On s’ubica el rellotge té per a assenyalar les hores un fòssil extint, un belemnite, 4 quars de colors que representen els 4 elements (aire, terra, foc i aigua), i el símbol on es troba inscrita la simbologia lul·liana és un doble ying-yang. Un ciri es troba dins de la piràmide, per les ànimes dels avantpassats.
Aquesta exposició fou inaugurada per el poeta Jaume Pérez i Montaner, i el motiu va ser demanar la línia en valencià en Belles Arts, UPV, per part de Delegació d’Alumnes.

ANDROGINESI (Homenatge a Plató, 1994)


   Aquesta escultura en pedra té per títol ANDROGINESI (Homenatge a Plató), les característiques tècniques són el material què és pedra calcària, i la tècnica és la talla escultòrica,;les dimensions reals són: 51,5 x 26,5 x 10,0 cm ±0,5 cm, El pes és de 80 ± 2 Kg, i el temps de realització és de 5 mesos.

És un homenatge a Plató perquè està basat en l’obra el BANQUET. Allí parla d’un mite, l'androgin, un ésser immortal que posseïa dues meitats, però que van voler ésser déus i Zeus el va separar deixant el melic per cicatriu i condemnant-los a la solitud, a vagar per el món cercant a l’altra meitat teva, i eixa meitat podia ser d’una dona o d’un home, existint per tant un ésser meitat home-dona, meitat home-home i meitat dona-dona.

La interpretació la tenim en quan a l’aspecte, l'estudi anatòmic de les natges en les que per un costat és femení i per l’altre masculí, i és en el perfil on és marca la diferència, per un costat hi ha una línia de separació i per l’altre costat no n’hi ha.