Poeta que no poetessa, perquè la poesia és alhora femenina i masculina i fins i tot neutra; des dels 8 anys, també sóc trobairitz i versonàuta. Tinc més de 68 llibres de poesia en Català, ja he perdut el compte, sota el pseudòmin d'Aina Ametller, però ara escric amb el meu nom. La primera vegada que vaig escriure va ser un conte, a l'Escola, en concret al col·legi públic Andrès Manjón, d'Oriola (Alacant), tenia 4 anys i pensava que al cole m'ensenyarien a llegir i a escriure, em vaig equivocar, vaig aprene a casa, així que com m'aburria a "parvulets" em vaig inventar 3 contes, alhora que l'escriptura, ja que no sabia llegir; allò es diu ideaglòssia quan els xiquets o xiquetes, al·lots o al·lotes, nois o noies s'inventen un idioma per a comunicar-se. En el meu no m'agradava que existiren per una banda els nombres i per altres les lletres, així que vaig unificar els codis, tot s'escrivia amb la a-i, però codificat, escrit al revés, perquè volia ser com el meu idolatrat Leonard da Vinci, i com no sabia escriure cadira feia un dibuix sintètic, quasi un idiograma, i aixina amb cada element del conte. Aquest conte te de títol "aigua", i té de protagonista a Noel i a Ana, i a un gos blau.
Trajectòria Literària:
Perpinyà 1992__ Finalista del “Premi Literari Juvenil Modest Sabaté”, amb el llibre de poesia Tramuntanal drac i sota el pseudònim d'Aina Ametller. 1995_Publicació en els Quaderns de
de l’AJELLC (Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià), de la primera part del llibre de poesia Nina de mel. València. Sota el pseudòmin d’Aina Ametller.
· He escrit més 63 llibre de poesia, dels que he publicat 7.
http://www.joescric.com/publica/comunidad/autor.aspx?cod=8277
Ací tenim un exemple amb un poema:
És bàsicament una poesia social, una poesia humana, la meua forma de plorar i riure, d'acaronar i d'abraçar, i sobretot de somniar un món millor.
I
VERSONÀUTICA
Viatja en el temps
una versonauta,
temps de somnis premonitoris,
fent arqueologia d´un futur.
El invisible rellotge futur
des d´un lloc de somnis
observa observat,
les agulles
simbolitzen un passat,
passat futur que és present nostre,
les agulles
descompten versos pensats.
Versos nonats,
versos que eren orals,
versos que són escrits,
o versos que seran callats.
Callats acallats
per els Colors del Silenci.
La gravetat de la llei de la gravetat
creix.
La unitat estratigràfica
creix.
Els terratrèmols que cors tremolen
s´enfonsen.
I el cel sobre terra
s´allunya.
Mes la versonauta
estàtica en el temps,
és testimoni
d´un temps atemporal.
Fent Arqueologia d´un passat
s´arriba a l'Arqueologia d´un futur.
Mentres,
Nosaltres en un present virtual
Esperem
un futur, el nostre futur.
(Arqueologia del Futur, 1998)
Us deixe una auca que parla del passat, del present i del futur de la nostra llengua, espere que us agrade.
